Parentesmf. [relative, parent, pariente, Verwandte] parente (lat. PARENS), parentile L, parente N, parenti, cossàriu C, parenti S, parenti, cugnuntu, custrintu, carrali G

Parere/1sm. [opinion, avis, opinión, Ansicht] pàrrere, parre, abbisu L, pàrrere, parre, cussempru N, parri, parrimentu, pàriri C, abbisu, pareri S, pareri G

Parere/2vi. [to seem, paraître, parecer, scheinen] pàrrere (lat. PARERE), pàrfere L, pàrrere N, parri, pàriri C, parì S, parì, paré, apparì G

Parlarevi. vt. [to speak, parler, hablar, sprechen] faeddare (lat. FABELLARE), foeddare, chistionare, nàrrere (lat. NARRARE con cambio di desinenza), arrejonare, allegare, cuntrastare, tunciare, prelettare L, faveddare, foeddae, foeddare, fueddare, vaeddare, chestionare, chistionare, allegae, allegare, allimbae, berbalare, negossiare, arrollare, moventare, spriccae N, fueddai, fueddari, chistionai, cragallai, prallai, prallatai, raxonai, spoddiai C, fabiddà, arrasgiunà, ippricà, ibbadraglià (p. a vanvera) S, faiddà, parlà Lm, cuntrastà, rasgiunà G

Parlatasf. [speech, langage, discurso, Sprechweise] faeddada, faeddonzu m., faeddu m., foeddu m., allegada, chistionada, chistionu m., arréjonu m., parlata, tzarrada L, faveddada, faveddu m., foeddada, faeddonzu m., vaeddu m., parlata, prallata, allegada, chistionada, chistionadura, chistionu m., berbalada, nada, tzarrada N, fueddada, fueddadura, fueddu m., parlata, prallata, allegada, chistionadura, chistionu m., arrexonu m. C, fabiddadda, arrasgiunadda, parlata S, faiddata, faiddadda Cs, cuntrastu m., tustùciu m. G parolàcciasf. dispr. [bad word, gros mot, palabrota, derber Ausdruck] peraulàccia, peraulatza, malu faeddu m., perralia, perraria, perreria (sp. perrería) L, malu faveddu m., foeddu malu m. N, fueddu malu m., perreria, cosa mala C, paràura fea, paràuri grossi pl., parauràccia S, paraulàccia, èbbuli pl. G

Parolàcciasf. dispr. [bad word, gros mot, palabrota, derber Ausdruck] peraulàccia, peraulatza, malu faeddu m., perralia, perraria, perreria (sp. perrería) L, malu faveddu m., foeddu malu m. N, fueddu malu m., perreria, cosa mala C, paràura fea, paràuri grossi pl., parauràccia S, paraulàccia, èbbuli pl. G

Parròcchiasf. [parish, paroisse, parroquia, Pfarre] parròcchia, perròcchia, cheja manna, filigresia (cat. sp. feligresía) L, parròcchia, cresia mazore, sea (cat. seu) N, filigresia, arrettoria, parròcchia C, parròcchia S, parrocchja, rittoria, cappellania (p. rurale) G

Pàrrocosm. [parish priest, curé, párroco, Pfarrer] pàrrocu, pàrracu, rettore (cat. sp. rector), lettore, vicàriu (sp. vicario) L, arrettore, pàrracu, pàrragu N, pàrrocu, arrattori, arrettori, domeri (p. ebdomadario; cat. domer), vicàriu C, pàrracu, rittori SG, pàrraggu Cs G

Partesf. [part, partie, parte, Teil] parte (lat. PARS), ala, perra, banda, rugu m., cantu m., corriolu m., ispetzadura L, parte, ala N, parti, partzida, pratzida, partesa, patti, ala, arressioni, solla (p. molto piccola) C, parthi, ara, perra, purradda, bàttigga S, palti, parti Lm, ala, banda, latu m., gambella Cs G

Partenzasf. [departure, départ, salida, Abreise] partèntzia, partènsia, tucca, tuccada, dispedida (cat. sp. despedida) LN, isérghida, partida, tucconzu m., tzucca, tzuccada, tzuccata, tzucconzu m. N, partèntzia, partentza, dispidida C, parthènzia, dipididda S, paltenza, paltènzia, partenza Lm, paltuta, dispidita G

Partirevi. [to leave, partir, salir, abreisen] partire, tuccare, mòvere (lat. MOVERE), dispedire (cat. sp. despedir) L, partire, tuccare, tugare, tzuccare, mòere (lat. MOERE) N, partiri, movi, dispediri, pratziri, spartziri, dispidiri, tzuccai, intzuccai, appunnai, impunnai C, parthì, dipidissi S, paltì, partì Lm, dispidì G